¡¡MOVILIZACIÓN EN LAS CALLES PARA QUE DIMITA RAJOY!!

(en català més avall)

Contabilidad paralela de nombre Rajoy

Salir a las calles como en Brasil, Turquía y Egipto

Las últimas revelaciones de Bárcenas, quien fuera tesorero del Partido Popular durante más de 20 años, denuncian la financiación ilegal del PP e involucran directamente al presidente Rajoy en el cobro de “ayudas” (sobresueldos ilegales) que recibía ocultas en cajas de puros mientras era ministro del gobierno de José María Aznar.

Todo esto, sumado al intercambio de SMS entre ambos, publicados recientemente, no ha hecho más que aumentar las dimensiones del escándalo y desatar una crisis de incalculables consecuencias, que está propiciando una ola de indignación a nivel de la población en general que parece que empieza a salir a las calles pidiendo la dimisión de Rajoy.

Evidenciando que el PP le bajó el pulgar y le soltó la mano a Bárcenas, éste optó por abrir la boca y soltar toda la mugre cambiando su silencio por filtración de documentos y SMS intercambiados con Rajoy, donde lo implicó de manera directa en la financiación ilegal del PP y el cobro de sobresueldos.

La reacción del gobierno fue llamar a Rajoy al más absoluto silencio cual si fuera una monja de clausura y actuar como muro de contención saliendo a defenderlo en bloque mostrándolo como ilustre ejemplo de ética y honestidad, que por el tono y el ímpetu que tuvieron las declaraciones parecía que hablaban de la madre Teresa y no de Rajoy.

No es un problema moral 

Los millones de jóvenes y trabajadores que cotidianamente somos víctimas del desempleo, las “reformas” laborales, los despidos, los desahucios, los ajustes, etc., tenemos toda la razón de indignarnos con estos “chorizos” que se han llenado durante años los bolsillos con los sobres de Bárcenas, mientras predican “austeridad” para los de abajo. ¡Esto es indignante! ¡No se puede tolerar un minuto más a Rajoy y su pandilla; por eso hay que salir a las calles en todo el Estado español y echarlos a patadas!

¡Pero no nos engañemos! Sepamos que, al mismo tiempo, esto es al fin un “detalle” (aunque sea particularmente odioso) de una situación que ha llevado a millones al infierno del desempleo, el desahucio y la superexplotación, tanto en el Estado español como en toda la Unión Europea. ¡Por eso, abramos bien los ojos, para que estos pillos no se aprovechen de nuestra rabia!

No debemos dejarnos engañar cuando intentan hacer pasar todo esto por mero problema moral (y no político-social), que se resolvería cambiando unos políticos “corruptos” por otros “angelicales”. Lo esencial aquí es que, todos esos políticos, sean “honestos” o “chorizos”, coinciden en hacerle pagar a los trabajadores y la juventud la crisis del capitalismo y de la Unión Europea, aunque no tenemos la menor responsabilidad de ella. Una crisis cuyos únicos responsables son los banqueros y las corporaciones, que siguen tranquilamente llenándose los bolsillos, mientras a nosotros nos fríen en este infierno.

Los “sobres” de Bárcenas no son más que la gratificación al PP por cumplir las órdenes y servir a los intereses de los banqueros y las corporaciones, en primer lugar con las medidas de austeridad y las “reformas” que dispone su máximo organismo, la Troika de la Unión Europea, el BCE y el FMI.

La corrupción los salpica a todos

Por su lado, los principales partidos de la oposición también fueron sentando sus posturas a lo largo de la semana. El PSOE fue variando en sus posiciones ya que comenzó exigiendo explicaciones al presidente, más tarde anunció la ruptura de relaciones con el PP, y actualmente propone una moción de censura. Por su parte Izquierda Unida (IU) exige también la dimisión, a lo cual le agregó últimamente el llamar a elecciones adelantadas.

Esta oposición del PSOE e IU parece “horrorizada” por la corrupción que baña al PP. Sin embargo, no debemos olvidar que gestiones como las de Andalucía, donde el PSOE administra el ajuste con IU, junto al escándalo de los EREs en esa Comunidad Autónoma, ponen en entredicho su propia honestidad.

Tengamos claro que el PSOE es lo mismo que el PP, tanto en la sumisión a la Troika como en materia de corrupción. Hace menos de un mes, el PSOE firmaba con el PP el “pacto sobre la posición común en la Unión Europea”. Y en cuanto a corrupción, ¿qué diferencia existe entre los EREs de Andalucía y los sobres de Bárcenas? Y respecto a Izquierda Unida, ya ha demostrado ser allí el primer colaborador del PSOE (es su pata “izquierda”) y no una alternativa real que se le oponga.

Si fueran verdaderamente consecuentes con su deseo de que Rajoy dimita, deberían estar convocando, junto al resto de organizaciones y colectivos que ya lo están haciendo, a llenar las calles del país para exigir que Rajoy se vaya. Sin embargo, es a lo que más temen, al desborde, no vaya a ser que se les vaya de las manos y tengamos aquí un Brasil, un Egipto o una Turquía.

Mejor que todo quede dentro de los límites de la “democracia” y la “justicia”, esta justicia amañada que casualmente siempre perdona y absuelve a los capitalistas, sean del partido que sean mientras procesa y encarcela a los que se manifiestan.

PSOE + IU: unidad para no movilizar

En este punto también coinciden Rajoy y el PSOE, en el temor a la movilización independiente en las calles de los trabajadores y el pueblo, y bien claro lo dejaron las últimas palabras de Rajoy y de la secretaria general del PP, Cospedal, al sostener que mientras todo quede en manos de la “justicia” el PP no tiene nada que temer. Y así es, mientras todo quede en el terreno de su “justicia” ellos estarán tranquilos. Pero la cosa cambiaría y comenzarían a sudar e incomodarse si las calles se llenan cada vez más y más.

Poco se va a solucionar si a la larga este gobierno obediente a la Troika es reemplazado tranquilamente dentro de un tiempo por un gobierno del PSOE (más IU), igualmente obediente a la Troika e igualmente corrupto. Pero, en cambio, si una gran movilización de la juventud y los trabajadores lograse derribar a Rajoy ahora, hacerlo dimitir, sería mucho más difícil para un próximo gobierno avanzar con los planes de ajuste dictados desde Berlín y Bruselas.

Ese es uno de los principales motivos por el que los candidatos a suceder a Rajoy, como el PSOE e IU, no quieren que sea la movilización de masas la que obligue a dimitir al presidente del Gobierno. Es por eso que la “lucha” del PSOE e IU para que Rajoy dimita, no sale hasta ahora de los recintos de las Cortes.

Igual, o peor, es la conducta de los burócratas de CCOO-UGT. Cuando deberían estar aprovechando la oportunidad de dar un duro golpe a los planes de miseria y desempleo, CCOO declara “su preocupación por el grave deterioro de la situación política”. ¡Ni siquiera piden la dimisión de Rajoy!, más bien parecen estar preocupados por su “deterioro”.

Esto no nos sorprende. Los burócratas de CCOO y UGT no han movido efectivamente un dedo contra los atroces planes de ajuste y “reformas” laborales, más allá de la farsa, una vez por año, de una pseudo huelga general de un día.

Pasar del clamor en las redes al clamor en las calles y no confiar en ninguna salida por arriba

A principios de la semana pasada y apenas conocidas las declaraciones que involucran a Rajoy en el financiamiento ilegal de su partido, las noticias mostraban cómo en Madrid entre 300 y 400 personas se concentraban ante la sede del PP en la calle Génova y en la plaza del Sol, mostrando carteles que exigían la dimisión de Rajoy y de toda la cúpula de su partido.

La semana avanzaba, los documentos se filtraban y crecía en las redes sociales la rabia y la indignación; los comentarios, los foros, los tweets, no pedían explicaciones… expresaban su rabia y la convicción de que los corruptos se tienen que ir.

Así, a lo largo de los días, se fueron difundiendo varias convocatorias como la del domingo pasado ante las Delegaciones del Gobierno en Barcelona, Lleida, Tarragona y Girona donde se pudo apreciar a centenares exigiendo la dimisión y cantando a coro: “Rajoy y Cospedal a Soto del Real”. Asimismo, ayer lunes, se realizó una nueva convocatoria a la Delegación de Gobierno en Barcelona para exigir “que se vaya la mafia” y la dimisión de Rajoy, donde nos llegamos a concentrar entre 400 y 500 personas. Para este jueves, 18 de julio, hay convocadas concentraciones frente a la sede del PP en la calle Génova también en Madrid. Parecer ser que de a poco la indignación se va trasladando a las calles.

Y este es el camino que debemos tomar para cumplir y hacer efectivos nuestros reclamos; el de la movilización en las calles, como ha sucedido en Brasil donde masivamente los trabajadores y el pueblo frenaron las medidas de ajuste del gobierno de Vilma Russef, como en Egipto donde la movilización derribó a Mursi o como en Turquía contra el régimen represivo de Erdogán.

Para que Rajoy dimita, no podemos confiar ni en los partidos ni en las cúpulas de CCOO-UGT que “no nos representan”, sino en nuestra propia movilización y organización. Y lo más efectivo para eso es lograr que salgan y se sumen masivamente a la lucha los trabajadores. Por eso nos dirigimos directamente a los activistas de las empresas, lugares de trabajo y a todas las organizaciones y luchadores sindicales independientes. ¡Que todos nos unamos en las protestas y movilizaciones para que Rajoy dimita y se vaya el PP!

¡Movilización por la dimisión! ¡Fuera Rajoy!

* * *

MOBILITZACIÓ ALS CARRERS PERQUÈ DIMITEIXI RAJOY!!

Comptabilitat paral·lela de nom Rajoy

Sortir als carrers com a Brasil, Turquia i Egipte

Les últimes revelacions de Bárcenas, qui fou tresorer del Partit Popular durant més de 20 anys, denuncien el finançament il·legal del PP i involucren directament al president Rajoy en el cobrament d'”ajudes” (sobresous il·legals) que rebia ocultes en caixes de puros mentre era ministre del govern de José María Aznar. Tot això, sumat a l’intercanvi de SMS entre tots dos i publicats recentment, ha fet augmentar les dimensions de l’escàndol i ha deslligat una crisi d’incalculables conseqüències que està propiciant una onada d’indignació a nivell de la població en general, que sembla que comença a sortir als carrers demanant la dimissió de Rajoy.

Un cop clar que el PP li havia baixat el polze i deixat anar la mà, Bárcenas va optar per parlar i deixar anar tota la merda canviant el seu silenci per filtració de documents i SMS intercanviats amb Rajoy, on el va implicar de manera directa amb el finançament il·legal del PP i el cobrament de sobresous.

La reacció del govern va ser cridar a Rajoy al més absolut silenci com si fos una monja de clausura i actuar com a mur de contenció sortint a defensar-lo en bloc mostrant-lo com un il·lustre exemple d’ètica i honestedat, que pel to i l’ímpetu que van tenir les declaracions semblava que parlaven de la mare Teresa i no de Rajoy.

No és un problema moral

Els milions de joves i treballadors que quotidianament som víctimes de la desocupació, les “reformes” laborals, els acomiadaments, els desnonaments, els ajustos, etc., tenim tota la raó d’indignar-nos amb aquests “xoriços” que s’han omplert durant anys les butxaques amb els sobres de Bárcenas, mentre prediquen “austeritat” pels de a baix. Això és indignant! No es pot tolerar un minut més a Rajoy i la seva colla; per això cal sortir als carrers aquí i a tot l’Estat espanyol i fer-los fora a patades!

Però no ens enganyem! Em de saber que tot això és, al cap i a la fi, un “detall” (encara que sigui particularment odiós) d’una situació que ha portat a milions a l’infern de la desocupació, el desnonament i la superexplotació, tant a l’Estat espanyol com a tota la Unió Europea. Per això, obrim bé els ulls perquè aquests vius no s’aprofitin de la nostra ràbia!

No ens hem de deixar enganyar quan intenten fer passar tot això per un simple problema moral (i no polític-social), que es resoldria canviant uns polítics “corruptes” per altres “angelicals”. L’essencial aquí és que tots aquests polítics, siguin “honests” o “xoriços”, coincideixen en fer pagar als treballadors i a la joventut la crisi del capitalisme i de la Unió Europea, encara que no tenim la menor responsabilitat en ella. Una crisi de la que els únics responsables són els banquers i les corporacions, que segueixen tranquil·lament omplint-se les butxaques, mentre a nosaltres ens fregeixen en aquest infern.

Els sobres de Bárcenas no són més que la gratificació al PP per complir les ordres i servir als interessos dels banquers i les corporacions, començant per les mesures d’austeritat i les “reformes” que dicta el seu màxim organisme, la Troica de la Unió Europea, el BCE i el FMI.

La corrupció els esquitxa a tots

Per la seva part, els principals partits de l’oposició també van anar assentant postures al llarg de la setmana. El PSOE va anar variant en les seves posicions ja que va començar exigint explicacions al president, més tard va anunciar la ruptura de relacions amb el PP, i actualment proposa una moció de censura. Per la seva banda, Izquierda Unida (IU) exigeix també la dimissió de Rajoy, a la qual cosa li va agregar últimament el cridar a eleccions anticipades.

Aquesta oposició per part de PSOE i IU sembla “horroritzada” per la corrupció que banya al PP. No obstant això, no hem d’oblidar que gestions com les d’Andalusia, on el PSOE administra l’ajust amb IU, al costat de l’escàndol dels EREs en aquesta Comunitat Autònoma, posen en dubte la seva pròpia honestedat.

Tinguem clar que el PSOE és el mateix que el PP, tant en la submissió a la Troica com en matèria de corrupció. Fa menys d’un mes, el PSOE signava amb el PP el “pacte sobre la posició comuna a la Unió Europea”. I quant a corrupció, quina diferència existeix entre els EREs d’Andalusia i els sobres de Bárcenas? I respecte a Izquierda Unida, ja ha demostrat ser allà el primer col·laborador del PSOE (la seva pota “esquerra”) i no una alternativa real que se li oposi.

Si fossin veritablement conseqüents amb el seu desig de que Rajoy dimiteixi, haurien d’estar convocant, al costat de la resta d’organitzacions i col·lectius que ja ho estan fent, a omplir els carrers per exigir que Rajoy se’n vagi. Però a això és al que més li temen, al desbordament, no sigui cas que se’ls hi en vagi de les mans i tinguem aquí un Brasil, un Egipte o una Turquia.

Millor que tot quedi dins dels límits de la “democràcia” i la “justícia”, aquesta justícia lligada de mans que casualment sempre perdona i absol als capitalistes, siguin del partit que siguin mentre processa i empresona als que es manifesten.

PSOE + IU: unitat per no mobilitzar

En aquest punt també coincideixen Rajoy i el PSOE, en la por a la mobilització independent als carrers dels treballadors i del poble, i així ho van deixar clar les últimes paraules de Rajoy i de la secretària general del PP, Cospedal, en afirmar que mentre tot quedi en mans de la “justícia” el PP no té res a témer. I així és, mentre tot quedi en el terreny de la seva “justícia” ells estaran tranquils. Però la cosa canviaria i començarien a suar i a incomodar-se si els carrers s’omplen cada vegada més i més.

Poc es solucionarà si aquest govern obedient a la Troica és reemplaçat tranquil·lament d’aquí un temps per un govern del PSOE (més IU), igualment obedient a la Troica i igualment corrupte. Però, en canvi, si una gran mobilització de la joventut i dels treballadors aconseguís derrocar a Rajoy ara i fer-lo dimitir, seria molt més difícil per a un proper govern avançar amb els plans d’ajust dictats des de Berlín i Brussel·les.

Aquest és un dels principals motius pel qual els candidats a succeir a Rajoy, com el PSOE i IU, no volen que sigui la mobilització de masses la que obligui a dimitir al president del Govern. És per això que la “lluita” del PSOE i IU perquè Rajoy dimiteixi no surt fins ara dels recintes de les Corts.

Igual, o pitjor, és la conducta dels buròcrates de CCOO-UGT. Quan haurien d’estar aprofitant l’oportunitat de donar un cop fort als plans de misèria i d’atur, CCOO declara “la seva preocupació pel greu deteriorament de la situació política”. Ni tan sols demanen la dimissió de Rajoy!, més aviat semblen estar preocupats pel seu “deteriorament”.

Això no ens sorprèn. Els buròcrates de CCOO i UGT no han mogut efectivament un dit contra els atroços plans d’ajust i les “reformes” laborals, més enllà de la farsa, una vegada l’any, d’una pseudo vaga general d’un dia.

Passar del clam a les xarxes al clam als carrers i no confiar en cap sortida per a dalt

A principis de la setmana passada i de seguida que es van conèixer les declaracions que involucren Rajoy en el finançament il·legal del seu partit, les notícies mostraven com a Madrid entre 300 i 400 persones es concentraven davant la seu del PP al carrer Gènova i a la plaça del Sol, mostrant cartells que exigien la dimissió de Rajoy i de tota la cúpula del seu partit.

La setmana avançava, els documents es filtraven i a les xarxes socials creixien la ràbia i la indignació; els comentaris, els fòrums, els tweets, no demanaven explicacions… expressaven la seva ràbia i la convicció que els corruptes se n’han d’anar.

Així, al llarg dels dies, es van anar difonent diverses convocatòries com la del diumenge passat davant les Delegacions del Govern a Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona on es va poder veure a centenars de persones exigint la dimissió i cantant a l’uníson: “Rajoy i Cospedal a Soto del Real”. Així mateix, ahir dilluns, va tenir lloc una nova convocatòria a la Delegació del Govern a Barcelona per “fer fora la màfia” i exigir la dimissió de Rajoy, on ens vam arribar a concentrar entre 400 i 500 persones. Per a aquest dijous, 18 de juliol, hi ha convocades concentracions davant la seu del PP també a Madrid. Sembla ser que de poc la indignació es va traslladant als carrers.

I és que aquest és el camí que hem de prendre per complir i fer efectius els nostres reclams; el de la mobilització als carrers, com ha succeït a Brasil on de manera massiva els treballadors i el poble van frenar les mesures d’ajust del govern de Vilma Russef; com a Egipte on la mobilització va derrocar en Mursi; o com a Turquia contra el règim repressiu d’Erdogán.

Perquè Rajoy dimiteixi, no podem confiar ni en els partits ni en les cúpules de CCOO-UGT que “no ens representen”, sinó en la nostra pròpia mobilització i organització. I el més efectiu per aconseguir-la és fer que surtin i se sumin a la lluita de manera massiva els treballadors. Per aquest motiu ens dirigim directament als activistes de les empreses, llocs de treball i a totes les organitzacions i lluitadors sindicals independents; que tots ens unim a les protestes i mobilitzacions perquè Rajoy dimiteixi i se’n vagi el PP!

Mobilització per la dimissió! Fora Rajoy!

Totes al carrer! Rajoy dimissió!

Perquè Rajoy se’n vagi hem de fer com a Turquía, Egipte i Brasil!

Només la mobilització independent dels treballadors i el poble farà efectiva la dimissió de Rajoy!

A les 20h davant la Delegació del Govern, carrer Mallorca 278, Barcelona.

– – –

¡Para que Rajoy se vaya hay que hacer como Turquía, Egipto y Brasil!

¡Sólo la movilización independiente de los trabajadores y el pueblo hará efectiva la dimisión de Rajoy!

A las 20h frente a la Delegación del Gobierno, calle Mallorca 278, Barcelona.

Estado Español